Pregaré per vosaltres sota el cel de Tòquio. Diari d’un viatge al Japó (en Valenciano)
Reseña del libro "Pregaré per vosaltres sota el cel de Tòquio. Diari d’un viatge al Japó (en Valenciano)"
En aquest diari de viatge, estructurat en capítols, Antoni Gómez descriu la seua experiència com a escriptor a partir d’una visita turística al fascinant Japó. És un país que atresora una potent cultura pròpia, que emana de la tradició, dels mites, dels paisatges i de l’espiritualitat, però també de la violència i de la guerra.
La narració es passeja per ciutats (Kyoto, Tòquio, Hiroshima, Nara), per santuaris emblemàtics (com Shimogamo-jinja), per indrets evocadors (el Passeig del Filòsof o el bosc dels suïcides d’Aokigahara) i per recintes històrics com el castell de Himeji. A més, conscient d’endinsar-se en el terreny de les massificacions, no evita els espais turistificats, com pot ser la icònica Shibuya.
El llibre, així, esdevé un recorregut literari amerat per les referències a la cultura, a la història, a la filosofia i a les arts japoneses. En aquestes pàgines es parla de films imprescindibles, com el Rashomon, de Kurosawa; hi desfilen figures particulars, com els escriptors Yukio Mishima i Kenzaburô Ôé, i s’hi dibuixa una nació que, més enllà dels tòpics dels samurais i les geishes, és una societat envellida i solitària.
Però, tanmateix, el llibre mai no pretén ser una guia de viatges ni fer un diagnòstic sociològic o antropològic d’aquell país. Ans al contrari, reflecteix la visió personal i de vegades íntima d’un escriptor que aprofita l’avinentesa per a reflexionar sobre la condició humana i els grans temes universals —la veritat, la memòria, la bellesa—, que propicien en l’autor un lligam emocional amb el record de la tragèdia de la barrancada del 29 d’octubre del 2024 a València.
En aquest diari de viatge, estructurat en capítols, Antoni Gómez descriu la seua experiència com a escriptor a partir d’una visita turística al fascinant Japó. És un país que atresora una potent cultura pròpia, que emana de la tradició, dels mites, dels paisatges i de l’espiritualitat, però també de la violència i de la guerra.
La narració es passeja per ciutats (Kyoto, Tòquio, Hiroshima, Nara), per santuaris emblemàtics (com Shimogamo-jinja), per indrets evocadors (el Passeig del Filòsof o el bosc dels suïcides d’Aokigahara) i per recintes històrics com el castell de Himeji. A més, conscient d’endinsar-se en el terreny de les massificacions, no evita els espais turistificats, com pot ser la icònica Shibuya.
El llibre, així, esdevé un recorregut literari amerat per les referències a la cultura, a la història, a la filosofia i a les arts japoneses. En aquestes pàgines es parla de films imprescindibles, com el Rashomon, de Kurosawa; hi desfilen figures particulars, com els escriptors Yukio Mishima i Kenzaburô Ôé, i s’hi dibuixa una nació que, més enllà dels tòpics dels samurais i les geishes, és una societat envellida i solitària.
Però, tanmateix, el llibre mai no pretén ser una guia de viatges ni fer un diagnòstic sociològic o antropològic d’aquell país. Ans al contrari, reflecteix la visió personal i de vegades íntima d’un escriptor que aprofita l’avinentesa per a reflexionar sobre la condició humana i els grans temes universals —la veritat, la memòria, la bellesa—, que propicien en l’autor un lligam emocional amb el record de la tragèdia de la barrancada del 29 d’octubre del 2024 a València.
