Reseña del libro "Espriu x Dotze"
ESPRIU x DOTZE constitueix laportació de lInstitut del Teatre al Centenari de Salvador Espriu, lany 2013. Es tracta de dotze dramatúrgies curtes, basades en lunivers espriuà i adreçades a la gent jove, particularment a lalumnat dels instituts deducació secundària, perquè gosi representar-les. LInstitut del Teatre, com a escola nacional de teatre i, més concretament, com a escola de dramatúrgia, havia de ser a la primera fila del Centenari de Salvador Espriu. I una bona manera de ser-hi va resultar aquesta: proposar lescriptura duna obra teatral curta, duna mitja hora de durada, a una vintena de dramaturgs-es de primer nivell, seleccionats per lEscola Superior dArt Dramàtic de lInstitut; una obra que havia dinspirar-se en els personatges o ambients de lobra dEspriu i que shavia de concebre amb la voluntat de ser representada per lalumnat dels instituts de tot el país. Catalunya està molt mancada daquesta mena dobres, tan presents en altres cultures, on juguen un paper cabdal dalfabetització teatral, de creació de futur públic i diniciació a la pràctica artística. Cal esperar que aquesta iniciativa dara no quedi en un fet isolat, sinó que assenyali un començament i que obtingui continuïtat de la mà de les institucions de govern, propiciant noves ocasions per a lelaboració de dramatúrgies curtes destinades als joves, a partir dels grans noms i obres de la literatura o a partir dels temes que desperten més interès, més preocupació o més indignació entre la gent jove. Dentre els vint dramaturgs-es proposats, dotze van resultar disponibles en el termini proposat, van combregar amb la idea i shi van veure prou amb cor. Per ordre alfabètic, són els següents: Àngels Aymar, Carles Batlle, Joan Cavallé, Beth Escudé, Albert Mestres, Pau Miró, Enric Nolla, Josep Pere Peyró, Gemma Rodríguez, Mercè Sarrias, Gerard Vàzquez i Teresa Vilardell. Cal agrair-los la seva bona disposició, el seu esforç i també el seu encert. Segur que les seves creacions seran lescambell que permetrà, a molts joves, entrar en el llenguatge teatral i sobretot llançar-se a fer teatre, afinant així la seva sensibilitat i guanyant capacitat crítica i comprensiva sobre la contradictòria condició humana i sobre la complexa i ineludible vida en comú.
