Reseña del libro "El cel de Mitjanit (en Catalá)"
L’Augustine, un astrònom brillant, ha dedicat la vida a l’estudide les estrelles. Durant la seva darrera investigació en un centre derecerca de l’Àrtic, arriben notícies d’un esdeveniment catastròfic.Els científics es veuen obligats a evacuar, però l’Augustine es negaen rodó a abandonar la seva feina. Poc després que els altres sen’hagin anat, descobreix que de manera inexplicable, l’Iris, una nenad’uns vuit anys, s’ha quedat allà. I de cop s’adona que la ràdio hacallat i no hi ha cap freqüència que els doni senyals de vida enlloc.Estan sols.Al mateix temps, l’astronauta Sullivan es troba a bord de la nauespacial Aether en el seu vol de retorn de Júpiter. Són els primerséssers humans que han arribat tan lluny en l’espai, i la Sully,gràcies a l’èxit de la missió, ha aconseguit sentir-se compensadapels sacrificis que li va costar formar part de l’equip: el seumatrimoni i la relació amb la seva filla. Fins ara el viatge haestat un èxit, però quan la comunicació amb la Terra es tallainexplicablement, els astronautes comencen a dubtar de tot.A mesura que l’Augustine i la Sully s’adonen que els espera un futurple d’incerteses i de profunda solitud, es veuen obligats a afrontar lesdecisions vitals que han pres i a trobar la manera de viure ambles conseqüències.Amb una prosa immersiva i absorbent, aquesta novel·la inoblidableposa els seus personatges al límit per explorar què és el que de debòimporta. Una oda a l’amor, a la necessitat de connexió humana i a lespossibilitats de redempció.
