Cova de L'últim Gimneta; La (3ª Ed. ) (Escrivanies) (en Catalán)
Reseña del libro "Cova de L'últim Gimneta; La (3ª Ed. ) (Escrivanies) (en Catalán)"
GIMNETES: Soldats auxiliars grecs armats amb fona, habitants de les illes Gimnèsies (nom grec de les Illes Balears de Mallorca i Menorca) La troballa duna obra, dedició única, rescata uns fets succeïts a lany 123 aC a lilla de Mallorca. En un relat ple de detalls, centrat en el esdevenir de la gimneta Kara, on sexposa una part de la història de la conquesta de Mallorca pels romans, Un moment en el què a larxipèlag de les futures Baleàrides es trobaren tres cultures; la dels Foners o Gimnetes, data en el que siniciaria el seu declivi definitiu; la dels últims Púnics de la Mediterrània amb el centre a Ybsm (Ebussus) i la Romana, en expansió, al període poc abans dels finals de la República. Lautor ambienta lacció en diversos escenaris al llevant i sud de lilla de Mallorca. Un port Púnic, Naguardus, als encontorns originals de lillot de Na Guardis on es troben les restes dun taller púnic (Colònia de Sant Jordi-Ses Salines). Als diferents assentaments de runes talaiòtiques que es troben a Ets Antigors (Ses Salines), a les suposades runes amb les que es va construir lesglésia de SHorta (Felanitx), als voltants del Closos de Can Gaià (Portocolom-Felanitx) i a molts daltres indrets de Mallorca com Ses Païsses (Artà), Son Fornés (Montuiri) o Can Daniel Gran (Pollença). També situa un suposat megàlit al cim Saaktueim, un lloc que seria sagrat i enigmàtic pels indígenes, que subicaria a lactual Castell de Santueri (Felanitx). No falten les escenes als aiguamolls a SAlbufera dAlcúdia, al port pirata a Babuts (rada de Portocolom), ni les de galeres romanes salpant pels escenaris que ofereixen els lligams amb la ciutat doble, grec-romana, dEmporion i la de Tarraco. Les tribus, clans i personatges indígenes, amb noms darrel ibera per donar-li més realisme, tendinsen en una història de desamor amb flaire marinera i a Mare Nostrum, a terra dura dilla i a lluita desigual dun poble únic que va fer recular als romans, encara que sols una vegada, i que pretén despertar més curiositat cap a una de les cultures més autèntiques, encara molt desconegudes, dels Foners, Gimnetes o Llançadors, com sanomenen entre ells a la novel·la. Un relat divertit i que et transporta a fa més de dos milers danys. Un clam a favor del nostre patrimoni, la cultura talaiòtica, que, sense cap dubte, hauria de ser de la Humanitat, a Mallorca on ha estat molt més mal tractada pel pas del temps i per lhome.
