Name: Al Voltant de Destino: Una Batalla Cultural de Postguerra (1944-1950): 239 (Textos i Estudis de Cultura Catalana)
Price: 60989.00 ARS
Availability: InStock
Author: Francesc Vilanova
ISBN: 9788491911166

portada Al Voltant de Destino: Una Batalla Cultural de Postguerra (1944-1950): 239 (Textos i Estudis de Cultura Catalana)

Al Voltant de Destino: Una Batalla Cultural de Postguerra (1944-1950): 239 (Textos i Estudis de Cultura Catalana)

Formato

Libro Físico

Autor

Francesc Vilanova

Editorial

L'abadia De Montserrat

Encuadernación

Tapa Blanda

ISBN13

9788491911166

Editado en

España

Categorías

Siglo xx, segunda mitad: c. 1950-c. 1999
Reportajes, periodismo o colecciones de artículos periodísticos
Industria editorial y periodismo
Historia general y del mundo

Al Voltant de Destino: Una Batalla Cultural de Postguerra (1944-1950): 239 (Textos i Estudis de Cultura Catalana)

Francesc Vilanova (Autor) · L'abadia De Montserrat · Tapa Blanda

Libro Nuevo Importado

Envío: 12 a 16 días háb.

$ 135.531$ 60.989

-55%

Costos de importación incluídos en el precio ✅

Libro Nuevo

Quedan 2 unidades

$ 60.989

Llega entre el 19 Ago y el 25 Ago a C.A.B.A., Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Seleccionar ubicación

Agregar a lista de deseos

Reseña del libro "Al Voltant de Destino: Una Batalla Cultural de Postguerra (1944-1950): 239 (Textos i Estudis de Cultura Catalana)"

Botiflers, traïdors, col·laboracionistes, venuts, franquistes... Aquests són alguns dels càrrecs que es van presentar, en la clandestinitat i lexili, contra els homes de la revista Destino, a la segona meitat de la dècada dels quaranta del segle passat. Van ser anys duna autèntica batalla cultural contra Josep Pla, Manuel Brunet, Ignacio Agustí, Joan Estelrich, Joan Teixidor i, en menor mesura, Josep Vergés, Néstor Luján o Guillermo Díaz-Plaja, que encarnaven, a ulls de lantifranquisme, la figura del col·laboracionista català amb la dictadura feixista espanyola, a imatge del model francès dels anys 1940-1944. Darrere, però, de les acusacions personalitzades, la batalla cultural tenia una altra dimensió: la denúncia de lintent de Destino i dels seus homes despanyolitzar el sistema cultural-intel·lectual català i les maneres de veure el món en aquells anys. Tot plegat desembocava en una conclusió gairebé definitiva: Destino i els seus homes no eren altra cosa que una potent proposta del franquisme indígena per suplantar la cultura nacional catalana (i els discursos intel·lectuals que lacompanyaven) per un sistema espanyolitzat i subaltern.