Arran dun suggeriment amistós, Joseph Conrad exposa, amb una admirable sinceritat, el seu retrat com a home i com a escriptor. Lautor es despulla del vel propi de la ficció novellesca i, indagant en la seva memòria, descriu, amb un gran detallisme, escenes íntimes rellevants per a ell. En aquest exercici autobiogràfic Conrad interpella directament el lector, mostrant-se ben conscient de la seva presència. Hi trobem una perfecta descripció de com ha nascut el seu món fictici en parallel a la seva condició descriptor, mentre que el relat de la seva formació vital lallunyament del món familiar i les primeres experiències al mar alimenta les seves reflexions filosòfiques sobre la condició humana i el sentit de lexistència.