Peixos (en Catalá) - Eva Baltasar

La nova heroïna d’Eva Baltasar s’enfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: l’amor a primera vista. “L’escala fosca del desig no té barana” va escriure Maria Mercè Marçal. La protagonista de Peixos s’hi estimba daltabaix.

“Sé —i ho sé perquè ja ho he fet, perquè m’hi he trobat— que l’escriptura no allibera res.” La narradora de Peixos és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans d’un club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món s’atura. “I penso. És ella, penso.”

Ella es diu Victòria i viu en una casa encantada, plena de fetitxos i amb el gos que la guarda com el Cèrber de l’infern. La narradora hi entra i es deixa fascinar per cada detall, com si hagués trobat en la Victòria el motlle ideal, la persona que compleix amb tots els atributs que esperem d’una parella. La passió creix i creix a base de sexe, copes de vi i excursions al llac. Fins que l’enamorament i la bellesa es giren com un mitjó i es converteixen en un pur perill.

"Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea". Xita Rubert

"Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje" Fernanda Melchor

“Es una escritora durísima y muy original" Pedro Almodóvar

“El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d’alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou.” Blanca Llum Vidal a Catorze

“Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo.” Noelia Ramírez a El País

“Batejar un personatge amb el nom de ‘Samsa’ és una picada d’ullet kafkiana evident.”Nadal Suau a El Cultural

“Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier”Bruno Padilla del Valle a Mercurio

“La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada” Marta Domínguez a Página Dos

“La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa.” Julià Guillamon a La Vanguardia

“Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual.” Anna Guitart al Diari ARA

Després del Tríptic que l’ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar torna amb una història d'amor.