Reseña del libro "Lo Tres de nou (L'aixecador) (en Catalá)"
Aquesta obreta de teatre es va publicar per primera vegada l'any 1902 a Valls i sembla que es va reeditar algun cop més durant els primers decennis del segle XX. Des de llavors, Lo tres de nou no havia tornat a ser publicada individualment i el seu coneixement modern es devia al fet que Pere Català i Roca la va incloure a les pàgines del primer volum de Món casteller (1981).El text que us oferim en aquesta edició ha estat revisat i fixat amb criteris filològics per Xavier Brotons, que també és l'autor de l'estudi que acompanya el quadre de costums, el qual inclou una biografia amb dades inèdites del seu autor, Raimon Casas Pedrerol. Casas Pedrerol (Barcelona, 1862-1930). Mestre republicà, escriptor i periodista. Va treballar com a mestre de l'Escola Pública Elemental de Nens de Valls del 1893 al 1915. Va ser director dels diaris La Defensa i El Porvenir, i col·laborador de La Actualidad i La Crónica de Valls. Va escriure articles d'opinió política, poesia i quadrets de costums. Tota la seva obra és inèdita llevat de Lo tres de nou, estrenada el desembre del 1901 i que va conèixer un gran èxit. L'obra narra el triangle amorós entre la Maria (filla de l'Isidro), el Joan i el Pep de Toni (casteller). L'Isidro, veterà casteller, vol de gendre el Pep de Toni només perquè també és casteller, però la Maria i el Joan s'estimen. El dia de la Candela, el Pep de Toni reemplaça l'Isidro, lesionat, en el tres de nou, però cau. Llavors hi puja el Joan i el castell es descarrega. Al final, l'Isidro accepta que la Maria es casi amb el Joan, que anuncia, però, que no tornarà a fer castells.Aquest singular "quadret de costums de Valls" ha estat representat modernament força vegades per diferents colles, però en canvi ha estat poc o gens interpretat. Escrita per Raimon Casas Pedrerol, mestre republicà barceloní que va exercir durant més de vint anys a Valls, l'obra parla de castells però també conté un missatge progressista 'amablement' anticasteller. Precisament, l'estudi de Brotons incideix en aquest darrer aspecte i el relaciona amb el missatge ideològic de la Decadència castellera.
