Reseña del libro "La Història de Barcelona en 10 Passejades: Des Dels Romans Fins a L'actualitat"
Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta del treball, de les obres i especulació o la Barcelona màgica, Jaume Grau ens convida a caminar per la ciutat per descobrir tota la seva història. Pròleg d'Enric Calpena Il·lustrat per Núria Solsona La millor manera de conèixer Barcelona és caminant-la. En els seus carrers i places hi ha escrita tota la seva història i només cal obrir bé els ulls per descobrir-la. La Barcelona d'avui és el testimoni viu de les Barcelones d'ahir, i en les seves pedres ha quedat imprès un relat històric apassionant. Les deu rutes temàtiques que proposa Jaume Grau per recórrer la ciutat es poden fer caminant, cadascú seguint el seu pas, o, fins i tot, dissenyant el seu propi trajecte. Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta del treball, de les obres i de l'especulació o de la Barcelona màgica, l'autor ens convida a mirar-la a través de la història. Una ciutat que amaga molts més racons i curiositats dels que ens hauríem pogut imaginar, com saber per exemple què hi fa una sabata a la façana de la catedral. Però també ens revela un passat dur i difícil, com el que podem observar al turó de la Rovira, on centenars de barcelonins van instal·lar les seves barraques sobre els antics emplaçaments dels canons antiaeris, que defensaven la ciutat dels atacs de l'aviació italiana. Obriu les pàgines d'aquest llibre, passegeu, mireu i passeu-vos-ho bé: la ciutat que caminareu és única, «la gran encisera», com la va definir Joan Maragall. Ressenya:«Passejar amb el llibre a la mà, seguint un dels itineraris que proposa, ens apropa a aquest món ocult i sorprenentment molt viu d'una ciutat tan intensa com és Barcelona. Està molt bé veure els monuments i les atraccions barcelonines amb ulls de turista, però potser ja és hora d'anar una mica més enllà i mirar-se Barcelona amb els ulls de la Història, de la vida, en definitiva.»Enric Calpena
