Reseña del libro "A la Taula del mig (en Catalá)"
Si el seu darrer poemari era qualificat per Carme Riera com "un llibre en què cap paraula no sobra ni cap no falta", ara, en el present volum, Cèlia Sànchez-Mústich expandeix la contenció i assoleix encara una nova i rica multiplicitat d'imatges i registres. Un llibre que aborda, amb intensitat i delicadesa, un complex entramat d'emocions que basculen entre la desolació o la incertesa i la vitalitat o l'esperança "En els seus poemes, Cèlia vol capturar l'enigma en el present quotidià, i s'atura a escoltar i observar el que l'envolta. Res no li és aliè. Està situada en un lloc privilegiat: la taula del mig. Al centre de la vida. [...]. Però la taula del mig no és tan sols un moment del seu temps, també és la cruïlla entre el món i la seva pròpia intimitat, també és el punt arriscat d'equilibri on tan sols s'hi arriba percaçant l'extrem." (de la introducció d'Esther Zarraluki) Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954). Ha publicat els llibres de poemes La cendra i el miracle (1989), El lleu respir (Premi Rosa Leveroni 1990; 1991), Temperatura humana (1994), Taques (Premi Miquel de Palol 1996; 1997) i Llum de claraboia (2004). Diversos poemes seus han estat antologats i traduïts al castellà, gallec, èuscar, italià i francès. Entre els seus títols de narrativa, podem citar el dietari novel·lat Diagnòstic: lluna nova (Premi Don-na 1992; 1993), les novel·les Les cambres del desig (1999) i Tercer acte d'amor (2002), i els llibres de relats Pati de butaques (1996), El tacte de l'ametlla (Premi Mercè Rodoreda 1999; 2000) i NO. I SÍ (Premi 7 Lletres 2008; 2009). S'ha dedicat, també, a la música i ha estat promotora de diversos i singulars projectes creatius i de difusió de la poesia.
