Sovint, cal aturar-nos per recapitular fets o sensacions que ens impregnen, a fi de saber on ens trobem i amerar-nos d’una empenta renovada que ens impulse endavant. A Vespres d’inventari, hi ha tres parades i dues síntesis, i en totes tres, des del cim d’una talaia, l’autor ha recuperat flaixos del seu camí. Cada poema assenta l’estructura en un haiku previ, que tot seguit es desenvolupa en el poema que l’inclou. La talaia I recull pulsions, impressions sobre el paisatge i la globalització, i sobretot poemes de la parella i l’amor. La talaia II és un homenatge a la dona. La talaia III veu un ventall de preocupacions: redempció, esperances, vida real versus món virtual, reflexions sobre el temps, experiències que obrin o tanquen camins… Un poemari intimista i de reflexions socials.