del riure clar i la pell tendra d`un nen a la indefensió de la vellesa només hi ha una pila d`hores. hores que han anat arribant suaus o aspres, denses o inflades de buidor, però sempre puntuals, inclements, sense aturar el seu pas implacable.la maria, la gemma, la remei, la susi, la suson, la marina, l`arantxa, la laieta, la clotilde i la tia matildina són dones grans, velles. passegen per les pàgines d`aquests contes, tot contemplant la desfilada dels seus dies, amb un somriure dolç o una ganyota amarga. això depèn del color dels records, i de tantes coses.són deu dones diferents, els seus tarannàs i les seves històries són ben diversos. tanmateix, ara, totes són velles. i ho són no tant perquè han complert molts anys, sinó per tanta vida com han viscut, per tanta vida com el seu pas lent arrossega. són velles, però amb v de vida.