A mesura que turbulencies de tota mena caracteritzen predominantment el nostre clima contemporani, van guanyant centralitat una serie d actituds i obres que, al llarg del segle xx, han conreat la poetica del silenci i han estat capaces d interpretar, a traves d ella, la realitat caotica i fugissera de la nostra epoca. El proposit d aquestes pagines es intentar desentranyar algunes de les claus d aquest taranna alternatiu. El text s estructura a partir de deu estudis breus sobre temes centrals en l art i en l arquitectura contemporania, i sobre protagonistes destacats que han fet de la mesura un ingredient substancial de la seva obra: Jorge Luis Borges, Ludwig Mies van der Rohe, Yasujiro Ozu, Mark Rothko i Jorge Oteiza. Mes enlla de les importants diferencies geografiques i culturals que separen les tematiques que tracten, hi ha un tret comu en totes elles: el rebuig de l art entes com una agressio histerica als sentits, tal com es promogut per la pseudocultura mediatica, i en contra seva l afirmacio d una interpretacio artistica de la realitat com a reflexio profunda i eloquent, destinada a intentar revelar els misteris del mon.