La idea d'una nova forma de narració de l'anomenada postmodernitat en la qual arguments i personatges s'expandeixen a través de diferents mitjans o plataformes suposarà en els últims temps no només noves formes d'encarar la recerca sinó també una nova forma de creació cultural. A tot això s'unirà el nou paper exercit pels consumidors els quals, gràcies a les xarxes socials, exerciran un rol actiu i configuraran noves maneres de creació del coneixement. No obstant això, la narració transmediàtica no és solament assimilable a l'«era de la convergència», ben al contrari, trobem al llarg del temps una gran quantitat d'obres susceptibles de ser considerades com a construccions transmèdia pel fet de desenvolupar i complir amb les dues característiques que hem assenyalat amb anterioritat. D'aquí naixerà l'«arqueologia transmèdia» en la qual tindran cabuda productes culturals més que diversos en els quals s'observa un constant diàleg entre els conceptes de cànon, memòria, identitat i imaginari. Els diferents autors de Productes transmediàtics i imaginari cultural: arqueologia transmèdia ofereixen un volum amb treballs independents entre si que plantegen l'ús d'una metodologia comuna i reflexionen sobre el concepte d'arqueologia transmèdia des d'esquemes absolutament interdisciplinaris i transversals.