Més duna persona es posarà vermella, pudormal entès!, llegint Morbo, ja que sembla encara insòlita en una dona aquesta valentia de Roser Amills Bibiloni per despullar espasmes de lànima, el cor i el sexe. Quin prodigi de força, coratge iveritat, quin poemari magistral! Morboés poesia encesa, resplendeix de pura lucidesa. Roser Amills Bibiloni et fa desmaiar amb el parpe lleig de cada vers, bellesa crua. Entendreix i erotitza, trasbalsa i emociona: no pots llegir Morboi restar incòlume…»