el final del xix i la primera meitat del xx són, a tot el mónoccidental i més enllà, temps d’experiències terribles amb crimsenormes per també de grans esperances, encara hereus de l’optimismevisceral vuitcentista l’àmbit català participava de ple en elmoviment general i alhora es definia a través d’unes accions i deldesplegament d’un sistema mitol gic i simb lic que havia rebutpreparat de l’etapa anterior, d’eclosió i amb més poesia que actuaciópolítica eren uns símbols i uns mites que l’identificaven internament i de cara a l’exterior, que mostraven els contorns i l’esperit d’unanació i que convenia afinar, triar i utilitzar per al catalanisme,havia arribat el moment de la concreció: polítics i ide legs,intel lectuals i artistes, van construir un sistema complet icontradictori, manifestació de la riquesa interna d’un país enaquesta etapa que va de la darrera dècada del segle xix, amb l’impacte del modernisme, fins a la derrota de 1939 la literatura, que, alcapdavant de les arts, ja havia desenvolupat el discurs en l’etapaanterior, va jugar un paper decisiu en aquesta depuració del materialheretat i en la reelaboració dels nous continguts mitologia,simbologia i literatura estudia aspectes ben diversosd’aquest sistema i aporta noves perspectives sobre els mites i símbols catalans gestats en les creacions literàries en aquest encontre dedos segles i fins a les darreres conseqüències de la guerra civil magí sunyer és doctor en filologia catalana per la ub i professortitular de literatura catalana de la urv escriptor multidisciplinari, ha treballat gairebé en tots els gèneres, ha fet poesia, narració,crítica literària i assaig i teatre col·labora peri dicament a lapremsa escrita i dirigeix col·leccions literàries que recuperen pecesdescatalogades montserrat corretger és professora de la urv des de 1994, i éscoordinadora del màster estudis superiors de llengua, literatura icultura catalanes ha publicat més d`un centenar d’articles i ésautora de diversos llibres ha tingut cura de nombroses edicions denovel·les, biografies i epistolaris