Memòries d'un funerari de la província de Barcelona durant la guerra civil. Extracte: La missió d’un funerari es realitzar el preàmbul de l’enterrament d’un difunt, organitzant les pompes fúnebres, per revestir d’una certa notorietat, el comiat a les persones que passen per el trànsit de la mort. El difunt obté així, amb la dignitat deguda, el darrer homenatge a la seva trajectòria vital, tot fent el curt camí que va des de l’hora del decés fins a l’hora del comiat definitiu, amb la pompa que se li atribueix, perquè el que té la gosadia d’anar-se’n, gaudeixi del repós discret de les seves despulles, encara que sense poder veure absolutament res. La foscor que hi ha al bagul i més tard a la tomba, puc assegurar que és absoluta.El cerimonial d’aquest últim trànsit que ha d’assaborir el protagonista, comença quan just al tancar els ulls, els familiars o persones que envolten el finat, es plantegen la necessitat d’iniciar els penosos tràmits que es precisen per donar lloc a l’enterrament i que no és altra cosa que donar avís a la Funerària de torn, perquè posi en funcionament tota l’organització que té preparada per fer front a tant feixuga qüestió.