És possible que a Lizzie Mc Kay alguns principis ètics pateixin una certa desestabilització. A Lizzie Mc Kay, personatges marginats i sovint susceptibles de ser mitificats per una èpica solidària i de conscienciació social apareixen desplaçats del seu arquetip habitual d’éssers oprimits i "bons", i presenten uns perfils de conducta inadmissibles, del tot reprovables. Un negre i una prostituta assetjats per una situació extrema són abocats a l’error quan volen redreçar la seva vida. I el redreçament equivocat els aboca a una forma d’autoaniquilació. Els converteix en subjectes d’inversió dubtosa per a qualsevol sacrificat i voluntariós servei social o ONG. Però són justament aquests, els "bons", precipitats per les circumstàncies a convertir-se en "dolents" no reciclables, la gent més necessitada de comprensió, ajut i tolerància.