martin frost s`ha passat els tres últims anys escrivint una novel·la i necessita un descans. no té plans, només aspira a estar-se unes setmanes al camp, a no fer res, a viure com viu una pedra. i s`instal·la a casa dels seus amics jack i anne restau, lluny del brogit mundà i novaiorquès. però amb unes poques hores de silenci i d`aire pur en té prou, i de sobte una idea li comença a voltar pel cap. així és com comencen sempre els contes: un minut abans no hi ha res i al minut següent, de cop i volta, ja són aquí, esperant per sortir a la llum, per enfilar-se a la pàgina, per començar a viure una vida que no és de pedra. martin comença a escriure, tot just una línia. no serà un relat molt llarg, vint-i-cinc o trenta pàgines, quaranta a tot estirar, i es quedarà a casa dels seus amics fins que l`acabi. se`n va a dormir i es desperta a l`endemà amb una noia mig despullada al llit que diu que es diu claire i que és la neboda dels restau.la vida interior d`en martin frost té una història complicada. al principi va ser el guió d`una pel·lícula de trenta minuts per a una sèrie de dotze episodis, els contes eròtics. el projecte es va encallar, auster el va deixar de banda i va començar a escriure el llibre de les il·lusions. pero com que a la literatura tot es transforma, la història de martin frost i claire es va convertir en una de les últimes pel·lícules de hector mann, el crepuscular còmic i director de cine protagonista d`aquella novel·la. i ara, l`últim i potser definitiu avatar dela vida interior d`en martin frost, és aquest guió de la pel·lícula que paul auster ha escrit i dirigit, una fulgurant celebració dels plaers de l`amor, de l`art, de la invenció, de la trama subterrània que ens envolta i (ens porta a tots) a l`infinit laberint de la vida i la literatura.