Una faula contempor nia sobre la condici¢ del refugiatmigrant i especialment de les dones, que fugen de laguerra.Febrer del 1939. Les platges de sorrarosselloneses s¢n camps de concentraci¢. El mar i les tanques defilferro espin¢s encerclen la immensa pres¢ que acull la riuada depersones que fugen de la desfeta de la guerra. Arriben devastades.Soldats, dones, homes i criatures, fam¡lies senceres, cercaven nouscamins i noms han trobat sorra. Sorra a les ungles, sorra alscabells, sorra a la pell i sorra a l' nima. No volen mirar enrere,per hi miren, no poden tenir esperana, per en tenen.Les autoritats franceses han separat les persones i les handistribut en seccions. S'hi troba gent tan diversa com una jove dequinze anys, una mare i les seves quatre criatures i una milicianaembarassada, un professor, un voluntari republic o un soldat delleva. Mentre esperen, es miren als ulls, senten veus del passat os'evadeixen en somnis. Miren molt l'horitz¢, que s l'£nica part delcamp que queda oberta. Per on situen els horitzons si els idealss'han ensorrat?Entre la desolaci¢ d'un espai semblant als llimbs i la mar com a s¡mbol d'una promesa de llibertat, Lasorra ens transporta a un passat no gaire explorat i tamb a unpresent tossut, el de l'pica de la gent corrent que fuig de l'horrorde la guerra. Perqu, des d'on es pot construir, explicar, narrar, lacondici¢ del refugiat migrant?®Walter Benjamin apuntava que els soldats tornen muts de la guerra. El repte msengrescador en escriure La sorra era donar expressi¢ a aquestssilencis. Em vaig proposar fer-ho amb una narraci¢ potica i ¡ntima,on hi bategus la vida... La sorra s un viatge d'anada itornada en el temps, perqu de guerra i de camps de refugiats encaran'hi ha.¯ Dani Rius