la meva germana em preguntava sovint per què jo tenia nou dits i ella deu. jo li explicava que amb nou ja en tenia prou; era el que els pares sempre m`havien dit. mentre que de petita m`ho creia, després em va semblar poc satisfactori. però en voler-ne saber més, la meva pregunta es quedava sense resposta.em dic laura. tinc nou dits. sempre he estat així. la laura i la seva germana moira tenen una trentena d`anys. van créixer a barcelona en un ambient marcat pel compromís polític dels seus pares, militants del psuc. alhora que prenien consciència dels valors que rebien a casa, sentien amb inquietud que això les feia diferents dels companys d`escola. la laura no ha arribat a saber per què només té nou dits. ella i la seva germana també desconeixen per què els seus pares es van negar a fer fotos de la seva vida familiar i, en canvi, els van ensenyar a fer fotos mentals.ara la laura creu que no pot retenir més imatges mentals, i opta per escriure els seus records en un quadern per dur un arxiu paral·lel sobre paper. en explicar-ho a la moira, les dues germanes s`endinsen llavors en un tabú familiar que les condueix a buscar-ne la veritat. amb una aconseguida atmosfera entre realista i fantàstica, la intriga d`aquesta història transcorre a través d`un magnètic itinerari per la recerca del seu personatge principal, el seu quadern i els seus records. alhora, inclou una mirada inèdita sobre els opositors a la dictadura franquista que van protagonitzar la transició a la democràcia.