aquest llibre tracta de cultura i ho fa des d’una perspectiva particular. els instruments, en general, i els mitjans de comunicació, en particular, són considerats en la seva condició de mediadors culturals. es parteix del supòsit que els instruments mai no són neutrals, sinó que condicionen d’una manera o d’una altra. tot i així, l’autor té cura de no caure en un determinisme tecnològic. del que es tracta és d’aclarir en quina mesura les mediacions tècniques intervenen en els continguts dels mitjans de comunicació. s’hi fa una descripció dels diferents procediments tècnics que s’han emprat històricament en la creació i la difusió de tot tipus de missatges, començant amb l’escriptura i acabant amb les xarxes telemàtiques. malgrat que el desenvolupament dels temes està fet des d’una perspectiva temporal, l’assaig no pretén ser historicista. el que realment s’hi procura és proporcionar al lector algunes claus necessàries per entendre la cultura contemporània.jordi berrio és doctor en filosofia i professor emèrit de la universitat autònoma de barcelona. les seves tasques docents i investigadores s’han centrat en els àmbits científics de l’opinió pública i la comunicació política, així com també en el de la sociologia de la cultura. és autor de nombroses publicacions sobre els temes del seu interès.