un vespre, ja tard, tafanejant entre els prestatges de la biblioteca del seu pare, una noia troba un estrany llibre antic i unes quantes cartes groguenques. les cartes van encapçalades per un enigmàtic benvolgut i malaurat successor... que immediatament la capbussen en un món totalment impensable, un laberint on els secrets sobre el passat del seu pare i el misteriós destí de la seva mare queden connectats amb un inconcebible maligne que s`amaga a les profunditats de la història.generacions d`historiadors han arriscat la seva reputació acadèmica, la seva salut i fins i tot la vida per saber què hi ha de veritat en la figura de vlad l`empalador, el sobirà medieval real a partir del bàrbar regnat del qual n`han sorgit les fonts de la llegenda del comte dràcula. ara, una dona jove pren el relleu en aquesta difícil recerca. de ciutat en ciutat, en antics monestirs, biblioteques recòndites i arxius clandestins de tot europa, poc a poc va emergent la terrible veritat sobre l`obscur regnat de vlad l`empalador i sobre un temps de pactes que pot ser que hagin mantingut viu aquest terrible món a través dels segles.elizabeth kostova (connecticut, 1964) ha esmerçat deu anys de recerca i documentació per escriure l`historiador, un relat intrincat ple de misteri i suspens que ha suposat el seu debut literari. estudiant de yale i de la universitat de michigan, elizabeth kostova va guanyar amb el projecte de l`historiador el premi hopwood que s`atorga a una novel·la en procés d`escriptura. la maduresa literària i el brillant talent narratiu de l`autora han creat gran expectativa entre editors, crítics i lectors de tot el món, i han convertit l`historiador en una de les novel·les més esperades de l`any. està en curs de publicació en vint-i-vuit països i sony pictures ja n`ha comprat els drets per fer-ne una pel·lícula.la comparació amb el codi da vinci no és un mer reclam publicitari, ja que l`historiador també fa referència a una obra d`art i té components llegendaris. però em fa l`efecte que a elizabeth kostova no li farà gaire gràcia, perquè l`autor sempre desitja que la seva novel·la tingui una vida pròpia independent del ressò d`altres llibres, i sens dubte l`historiador ho mereix i ho aconseguirà, arthur reagan, editor de little browna tu, lector amatent, et confio la meva història benvolgut i malaurat successor, és aclaparat per un profund pesar que us imagino, sigueu qui sigueu, llegint la relació dels fets que m`he vist obligat a deixar escrits. en part, sento pesar per mi mateix, ja que si aquest escrit és a les vostres mans, significa que jo segurament estic corrent algun perill, potser seré mort, o fins i tot pitjor. però el meu pesar també és per vós, amic meu tot i que encara desconegut, perquè només algú que necessiti disposar d`aquesta vil informació, pot estar llegint aquesta carta. si no sou el meu successor en algun altre sentit, no tingueu cap mena de dubte que aviat sereu el meu hereu. i creieu-me si us dic que em sento profundament trasbalsat d`haver llegat a algun altre ésser humà la meva experiència, potser increïble, del mal.no sabria dir-vos per quina raó la vaig heretar jo, però espero descobrir-ho algun dia, potser ho faré en el curs d`aquesta relació o potser en el transcurs d`esdeveniments posteriors...