lluïsa forrellad, guanyadora del premi nadal 1953, torna a publicar després de cinquanta anys de silenci. a foc latent narra una història de sentiments ambientada en la convulsa barcelona de finals del segle xix, que recrea de forma magistral. el retorn més inesperat de la literatura catalanafoc latent constitueix el retorn més sorprenent de la literatura catalana. amb la seva primera novel·la i sent una desconeguda, lluïsa forrellad va guanyar el premi nadal 1953, el més prestigiós en llengua castellana. ara, més de cinquanta anys després, angle editorial publica la seva segona novel·la, amb la qual presenta les credencials per ocupar un lloc privilegiat en l’escena literària catalana. la seva habilitat narrativa se’ns imposa amb una força extraordinària.foc latent narra l’aprenentatge vital de pol caselles -orfe, pobre, fet a si mateix-, la seva educació sentimental i el seu ascens en societat. i tot això en l’època més convulsa de barcelona: una ciutat esquinçada per les bombes anarquistes, la lluita de classes, el catalanisme emergent i la confrontació religiosa, que culminarà en l’esclat incendiari de la setmana tràgica. el món burgès dels personatges, ple de rituals i de secrets, patirà una sacsejada brutal.destinada a convertir-se en un clàssic modern, foc latent és una obra magna, una recreació precisa d’una societat i un temps, amb una riquesa de lèxic inusual, i l’expressió d’una voluntat literària infatigable, que reapareix després de mig segle de creació fecunda i atzarosa.lluïsa forrelladneix a sabadell el 1927. deixa els estudis de medicina i treballa en un petit taller tèxtil familiar, feina que li permet tenir un bloc i una ploma per anotar temes i personatges. el 1948 és cofundadora del grup de teatre quadre escènic de la puríssima, amb la seva germana bessona francesca. rep premis d’interpretació i escriu dues peces de teatre, dos razones i regimiento de caza 43. guanya el premi nadal 1953 amb la novel·la siempre en capilla, amb gran èxit de públic i de crítica, i se’n fan múltiples edicions i traduccions. la popularitat es desferma i, en no poder satisfer l’allau de peticions, la premsa l’anomena l’escriptora fantasma. forrellad, infatigable, no deixa mai d’escriure i de reescriure durant els següents cinquanta-dos anys. foc latent nés la confirmació.