El sufisme és una aposta radical per una espiritualitat lliure, exempta de qualsevol mena de submissió o actitud acomodatícia, que va molt més enllà de qualsevol lligam formal, atès que, malgrat usar formes, convida a transcendir-les a cada pas que es dóna.Moltes ombres planen sobre el sufisme: on uns hi veuen un fet nodal de l’islam espiritual, el nèctar de l’espiritualitat islàmica, la més pura i refinada destil·lació del missatge alcorànic, altres el consideren una importació externa a l’islam, quelcom aliè a la tradició muhammadiana.Sigui com sigui, gràcies al treball silenciós però infatigable dels sufís —aquests artesans del camí interior que no es resignen ni es conformen amb el vi a granel—, encara és possible avui dia assaborir un vi sufí anyenc i de marca, capaç de seduir i embriagar. Com sedueix i embriaga la dansa dels dervixos.Halil Bárcena (Renedo, Cantàbria, 1962) és islamòleg i especialista en mística sufí. Llicenciat en ciències de la informació, diplomat en llengua àrab, màster en estudis àrabs i diploma d’estudis avançats en humanitats, ha cursat estudis islàmics i de filologia àrab i persa al Marroc, Jordània, el Líban i Síria. Format en musicologia oriental, és intèrpret de ney, la flauta dervix de canya. Col·labora amb les universitats de Barcelona i Deusto, i amb el Centre d’Estudi de les Tradicions Religioses (Barcelona). L’any 1998 funda l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, que dirigeix des d’aleshores. És assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics (Fragmenta).