L'ariadna és una nena de Vic que sempre pregunta coses perquè té ganes de saber-ne. Un dia el seu oncle se l'enduu a Barcelona i visita el laberinto d'horta. Allí li explica la història del seu nom; la del fil que Ariadna, filla del rei de Creta, va donar a te se u, el fill del rei d'atenes, perquè no es perdés pel laberint. Núria albó escriu amb un estil literari i al hora planer. Per això és capaç d'explicar-nos coses sobre els mites grecs de manera entenedora i rica sense que ens n'adonem. I al hora és capaz de posar al dia la gran tradició de la qual provenim. L'autora ens posa en contacto amb un món molt antic a través d'un pretexto tan senzill com el nom d'una nena actual: Ariadna, i a través d'un sentiment tan profundo com l'amistat. I ho fa amb un coneixement de les coses i els batecs dels infants tan Ben explica que s'hi identifiquen els lectors de la seva edat, perquè quan Núria albó escribe sobre l'ariadna és perquè pensa en una nena que conecta Mont bé.