Aquesta llengua que estimo ofereix una mirada diferent a lallengua catalana, una mirada feta des del cor. Es tracta dunassaig adreçat als catalanoparlants de Ponent pero tambe atota la resta de parlants. Despres duna analisi reflexiva sobreper que som com som i parlem com parlem, diversos testimonisexpliquen com viuen la llengua en territoris periferics opropers a la frontera occidental. I ho fan amb veus sinceres,rialleres i ploroses amb que el lector se sentira identificaten mes duna ocasio. Una mirada emocional que hauria defer reflexionar el conjunt de la comunitat linguistica i moltespecialment els responsables de la planificacio de la llengua.