una nit de tardor de 1815, a la vila d`ascó, josep anjub pronuncia un jurament que li canviarà la vida. llavors només té dotze anys; en fer els setze compleix la seva paraula i mata l`home que havia malparlat de la seva mare. això l`obliga a fugir del seu poble i amagar-se on pot i com pot, i a campar durant anys, a la ventura, per les terres de l`ebre. l`atzar i l`instint converteixen josep anjub en tota una llegenda: el bandoler robarucs. hi contribueixen decisivament una relíquia familiar, que és un medalló de poders misteriosos, una experiència insòlita que converteix el protagonista en bèstia abans d`enfilar novament la senda dels homes, la trobada amb un ruc quan un llamp cau entremig de tots dos i, al fons de la història, diversos episodis de la lluita entre liberals i absolutistes. amb aquests ingredients, andreu carranza ha escrit la novel·la guanyadora del premi sant joan caixa de sabadell 2000.andreu carranza (ascó, 1957) va estudiar filosofia. s`ha dedicat a diversos oficis, actualment treballa de funcionari a l`institut d`ensenyament secundari del morell, ocupació que fa compatible amb el periodisme i la creació literària. ha publicat els llibres de narracions la tinta i la immortalitat (premi recull de blanes 1991) i riu avall (premi sebastià juan arbó 1995). és autor de les novel·les el desert de l`oblit (1993), llibre de les set xibeques (1997) i la filla de la memòria (premi vila d`ascó 2000). ha escrit, també, poesia i ha participat en llibres col·lectius de contes.