L’any 1892 va néixer al Vendrell, a la comarca del Baix Penedès, en el si de la família humil d’un sabater afeccionat a la música, un nen destinat a convertir-se en català universal. Amb un pare director de la coral vendrellenca, amic del mestre Pau Casals, l’Andreu ben aviat despuntà per la seva capacitat intel·lectual i per les seves preocupacions polítiques i socials i amb 13 anys publicava el seu primer article en un periòdic local. Catalanista convençut –l’onze de setembre de 1906 efectuava el discurs de salutació a la senyera en el Centre Catalanista del Vendrell- va començar a militar a les files del republicanisme federal i va estudiar magisteri, primer a Tarragona i després a Barcelona, mentre col·laborava intensament a la premsa local, comarcal i també a la barcelonina, on esdevingué redactor d’El Poble Català. La seva consciència social es va concretar en una primera militància a les files del socialisme, però sobretot a partir de 1919 en el gran sindicat de la CNT, on esdevingué secretari general. Fou amic i company de dirigents com Salvador Seguí i Àngel Pestaña i amb ells hagué de fer front als anys durs del pistolerisme i la repressió governamental. Entusiasta de la revolució russa del 1917, l’any 1921 viatjà a Moscou tot representant la CNT, i romangué a la pàtria dels soviets fins a les darreries de 1930. Allí es féu comunista, va aprendre el rus, es va comprometre amb la revolució, es va enamorar de l’Olga Tareeva -que li va donar dues filles precioses-, es féu trotskista i profundament antiestalinista, i començà a traduir al català els clàssics russos. De retorn a Catalunya, en vigílies de la proclamació de la República, va viure amb intensitat els canvis que s’estaven propiciant, primer com a dirigent de l’Esquerra Comunista i després del Partit Obrer d’Unificació Marxista i va publicar llibres emblemàtics com Les dictadures dels nostres dies o Els moviments d’emancipació nacional.