roser mai no s’havia imaginat com devia ser viure en aquell poble de muntanya. hauria de conviure amb un fantasma anomenat marià, amb les veïnes molestes que s’hi presentaven sense avisar, amb el pirata torscremat... i per acabar-ho d’adobar, un llamp va caure damunt de son pare i el convertí en el millor jugador d’escacs del món. per descomptat, «això no pot continuar així».